Lenguaje de la poesía y figuras gramaticales

Aquest volum dedicat a Miguel Hernández presenta, en quatre grans apartats, una sèrie d'aportacions sobre aspectes molt significatius de la vida i l'obra del gran escriptor oriolà. Així, de la seva poesia s'analitzen els eixos temàtics articuladors del seu món poètic, les claus de la modelització lírica i les formes compositives; del seu teatre, es sistematitzen i expliquen determinats signes (mimètics i sacrificials) merceritzadores de la seua dramatúrgia. s'indaguen, també, les seves fonts formatives i es revisen i documenten les relacions d'amistat amb Aleixandre i González...

És un recull de poemes lírics i religiosos, on el poeta ratifica, per primera vegada, la seva imatge més mística i creient. El gruix de poemes del llibre són representatius d'aquesta voluntat de reflexionar sobre la fe religiosa des d'un testimoni propi i també la cerca de la veritat divina. El principal tema, que desenvoluparà en altres poemaris, és Jesús salvador i com la seva figura uneix la terra amb la figura de Déu. Jacint Verdaguer (1845-1902) era un capellà i va ser un dels principals impulsors de la poesía catalana del segle XIX. Amb deu anys va ingresar en un seminari,...

Este libro responde a la intención de fijar en presente otra edad en la que se sitúa, entre el escepticismo y la voluntad de apurar los frutos del instante, el espacio elegíaco de la conciencia ante el deterioro físico, el desengaño existencial y la mirada crítica a la realidad colectiva. Los temas esenciales de Vamos a perdernos son la memoria y los sueños con sus incitaciones y sus asedios, una conciencia materialista de la vida y de la propia muerte, la fragilidad colectiva, la pervivencia del deseo y –como valores que tratan de salvar el vitalismo– la belleza natural, el amor y ...

Vivir es mutar, una sucesión de instantes que nos cambian. Sensaciones y momentos, tristes y alegres, experiencias que se suman a lo que somos. Estos poemas transitan el recorrido que hacemos en nuestra vida.

Love and Socks (Amor y calcetines, en español), es un conjunto de poemas y escritos que hablan del tiempo, de su paso inexorable, de lo inevitable (sin creer en el destino), del futuro, del final. Está escrito con un estilo altamente metafórico y sugestivo que contempla las cicatrices del pasado remoto y cercano, porque las heridas siempre están ahí. Obviamente, más que un libro de aforismos es un conjunto de poemas conceptuales que rozan la improvisación, de ensayo y error -como la vida misma-, un epitafio de lo que fue.