Preferiría no decirlo

Ayres del Montseny és una col·lecció de poesia amb el Montseny com a fil conductor de les trenta-cinc peces que la conformen. Tota l'antologia gira al voltant dels diferents significats del lloc geogràfic: des d'un punt de vista nostàlgic, ja que va ser la seva terra natal, i també des de la visió més santificada, com a paradís perdut per a la innocència. D'aquesta manera, la muntanya adquireix un simbolisme religiós i patriòtic. Una col·lecció que junta poemes antics amb poesies de la seva època de maduresa. Jacint Verdaguer (1845-1902) era un capellà i va ser un dels...

En la obra de Jose Abreu Felippe en un principio fue el verso, la poesia. Por eso no es de extra–ar que en su extensa escritura narrativa el gesto poetico sea una presencia constante, el hilvan que deposita en el lector el misterio que s—lo la poesia puede revelar. Y es que Jose Abreu Felippe es, sobre todo, un poeta, cuyo ojo, por encima de lo circunstancial transitorio, ve mas alla y su revelaci—n nos estremece. Asi, en un final, regresa, felizmente, al verso, a la poesia. Pio E. Serrano

Este libro describe muchos seres, cosas y portentosos fenomenos de la naturaleza. Muestra las interacciones indispensables del agua y el aire para la existencia de todo ser vivo. Se refiere a una miriada de sustancias y materias que suplen todas las necesidades de seres humanos y la casi infinita variedad de utiles o bellisimos animales y plantas del planeta."

Este es un libro de poemas desnudos, caricias sudadas, delirios mutantes, corazones clandestinos, una cartografía de la vulnerabilidad humana.