La construcción de la modernidad en la literatura española

Estudio bibliográfico que viene siendo una ampliación de la ponencia que el autor presentó y leyó en octubre de 1976, con motivo del II Simposio sobre el Padre Feijóo y su siglo, en la Universidad de Oviedo, en aquel momento referida a once escritores: "Alea, Bernaldo de Quirós, Camino Orella, Castro Fernández, Cervela Soto, Cornide Saavedra, Herbella de Puga, Lameyro García, Rodríguez Conde, Vicario Lamas, Villar Bermúdez de Castro". En la presente edición se amplía el primitivo estudio objeto de la ponencia con nuevos datos y documentación actualizada de los mencionados...

La reflexión en torno a la novela -y al discurso crítico que suscita- hace hincapié en las condiciones socioculturales del nacimiento y de la evolución de este género así como en el papel de la escritura en el estatuto del narrador y últimamente del lector. En este proceso tiene su importancia el influjo de otros géneros y de otros medios: el periodo post-romántico se nutre de la historia; la recepción de varias corrientes filosóficas explica los alegatos a favor de la subjetividad a principios del siglo XX; el cine alimenta la novela de vanguardia hasta que la literatura reciente...

Aquest llibre és un estudi de la censura i recepció que les obres d?Ernest Hemingway van tenir a Espanya. En el primer capítol es demostra que quan el nord-americà va escriure «Per a qui toquen les campanes» defensava la política cultural de l?Aliança d'Intel·lectuals Antifeixistes per a la Defensa de la Cultura. A més, s?hi ofereix una anàlisi al·legòrica de la novel·la amb l?objectiu de demostrar com el text s?assembla a les al·legories d?Alberti. El segon capítol resumeix la crítica espanyola sobre les obres de Hemingway. Es fa atenció especial a les ressenyes anticipades ...

La llegenda de la Dama Blava és el resultat d'una incongruència i d'una paradoxa. d'una incongruència perquè en la vida de la monja soriana Sor María de Jesús de Ágreda, confident de Felip IV i autora d'una de les obres teològiques més sorprenents del seu temps, no resultarien estranys els èxtasis místics a l'estil de santa Teresa, però sí que són sorprenents les més de 500 bilocacions que la van dur a predicar a Texas i a Nou Mèxic, que la van convertir en una missionera que mai no va eixir del convent. Al costat d'això, es produeix la paradoxa que una història que va ser...